Prat de Conte Tossal Engrilló Horta de Sant Joan

Recorregut: Carretera de Prat de Conte, pujada al Tossal d'engrillo, Coll de la Gilaberta, Mas de les creuetes de Lloà, Riu d'en Piquer, Mas de Fandos, Riu Canaleta, Carretera fins a Prat de Conte.

Volta gens fàcil, primer tenim la pujada fins al Tossal, en fortes rames al inici i al final de la pujada, compensa el bonic paisatge i lo que ràpidament va pujant el desnivell, després per soltar les cames una bona sendera fins al Coll de la Gilaberta, on continuem per sendera avall, aquest tram molt bonic enmig de boscos, a vistes ja del salt del Ventador i del Mas de Sotorres, Joan fa un salt de 2 metres i que ens dona un bon ensurt i que per sort no ha sigut res, al acabar la baixada, tenim una pujada de Bici al Coll que no esperava i que ja es començava a fer notar a les cames, davallem per pista fins a la carretera i continuem fins a Prat de Conte ja tot de cara avall fins als cotxes.

Aquí totes les fotos del dia.

Calendari de batudes als Ports

21 TROBADA DE BICIS ROQUETES

En un dia que ens ha acompanyat el temps, s'ha realitzat la prova amb total normalitat.Recorrent els barrancs i zones on tothom s' ha iniciat en el BTT: Pas de Berenguer, Covalta, Vall del Pastor, Bandejats, etc..etc.., la prova ha complit un any més els seus objetius: Un dia de germanor i festa entre els amants del BTT i una porta d' entrada/iniciació als que els comença a agradar "este mundillo".



Gràcies a tothom!!!!
Us esperem la propera edició, i esteu alerta que en pocs mesos és possible que s' organitze una prova amb més km pels Ports.

21 TROBADA DE BICIS ROQUETES

Caro, Tres Pins, Clot de Maçana, Font del Teix, Caro

GR7 Caro Pauls - Roquetes

Recorregut: Caro, Pista de la Mola, Llinars, Refugi de Clotes, Les Rases, Mas del Maraco, Coll d'Alfara, GR7, Mas del Castillo, Font del Teix, Sant Roc, Paüls, Xerta i Roquetes.

Total 44 km. no molta cosa, crec que de desnivell sobre 1000, no estic gaire segur, però a tenir en compte, el bon dia que ha fet, la temperatura agradable, fins a les Rases a partir d'allí, la calor ja apretava devalent, poca ciclabilitat a les rases, es va tota l'estona pujant i baixant de la bici, empenyent i engantxan-se continuament als boixos, a les puntes de pedra, en fi un tram molt bonic però molt lent a l'hora d'anar avançant, un cop al coll de l'enrejolada, decidim continuar el GR7, fins a Sant Roc, i malgrat algun que altre collet que hem tingut que superar, la baixada no ha decebut gens ni mica, molt penjada, tècnica, llarga, trams també ràpids, Molt ben arreglada i amb aigua bonissima, la Font del Teix, ja arribant a Sant Roc, a dinar al Bar de Paüls, birra, megabocata, carajillo, i gelat, i en un sollarro i calorada impressionant, a les 16.30 arribem a roquetes. Aqui us passo algunes fotos i el track del recorregut.

Video de Super-manel del GR8

Us passo el vídeo del nou reporter de la Colla, a part de fer acrobàcies impossibles, puja com les cabres i baixa endimoniat, també te temps de fer un petit curtmetratge, per cert molt ben currat. Es del día que vàrem fer la travessa de Caro Beseit Roquetes pel GR8.

Pedals del Císter 2011

Fidels a la sortida ja habitual per aquestes dates enguany decidim fer una ruta ja una mica més aprop de casa nostra i si mes no, per una zona que desconeixíem, decidim fer la ruta del Cister en tres etapes, ja que no disposàvem de gaire temps per fer-la, arribem a la oficina on ens donen 4 dades que fan falta i alguna que altra indicació al roadbook, així comencem a donar pedals i ben aviat ja ens adonem que la cosa no seria cap passejada, ben aviat el paratge de vinyes comença aparèixer, i sempre el terreny va picant amunt arribem a dinar al km. 35 al Pont d'Armentera, reposem forces i tirem endavant ja que encara queda lo millor del dia sempre picant amunt i molt amunt (rampes molt empinades, peu aterra) arribem finalment a 884 metres d'alçada i davallem avall fins a Montbrió de la Marca on tornen a començar l'ultima pujada del dia fins a Fores, poble encantador, molt ben conservat, però malauradament crec que al poble no hi havia ningú, després de donar una volta pel poble marxem cap a Cal Duquet, ja finalment a descansar i gaudir de la piscina i del bon sopar i esmorzar al dia següent que va preparar la mestressa de la casa. Realment la estada ha sigut molt agradable i recomanable per a la gent que passe a fer la pedals, i vullgue descansar al poble de Forés.

Arranquem la segona etapa, la més llarga i dura de les 3, sortim planejant Forés, La Sala de Comalats i davallem fins a Vallbona dels Monges, on aprofitem per fer una paradeta. Km. 83, emprenem la primera pujada intensa del dia fins al Poble de Senan (Km. 92), planejant arribem al Monestir de Poblet (km.114), i havent dinat una altra pujada, la més intensa i llarga de la sortida fins als plans de Rojals i ja queda poc per a la sendera que ens portara de cap al Poble de Farena (un altre poble bucòlic i molt ben cuidat, (encara que sembla que tampoc tenia cap habitant), increïble la sendera, molt molt penjada i algun que altre tram en molta pedra solta, però francament teníem moltes ganes de senda i encara que curta per al nostre gust hem gaudit moltíssim, un cop a Farena descansem una mica, reposem aigua i emprenem una altra e intensa pujada fins al poble de Mont-ral fent algun tram de carretera i posteriorment tram de PR, les cames ja estan fuses i en ganes d'arribar, ràpidament davallem del poble de Mont-ral, fins al Mas de la Torre on arribem finalment a les 20.30 (just a temps per vore Barça Manchester a la final de la Champions) Km.144.
Agrair a la mestressa del Mas de la Torre, per l'atenció rebuda, el tiberi a l'hora de sopar i el bon esmorsarillo que va preparar a la Masada, realment increïble, val la pena passar qualsevol dia a visitar aquesta Masia, molt, molt recomanable.

Marxem del Mas, ja començant la tercera etapa, de cara cap a la Riba (km.155), el paratge de muntanya ja va desapareixent i entrem ja en civilització, Vilaverd, sempre avall, i a partir d'aquí es tot un puja baixa constant i esgotador ja que els km. acumulats comencen a pesar a les cames, arribem finalment al punt més alt del dia 736 metres i a partir d'aquí tot avall, per una senda divertida i molt ràpida, que davalla al poble de Figuerola i el Pla de Santa Maria (km.180), a partir d'aquí i fins a l'arribada tot completament pla i a pedalar i a pedalar i pedalar ja molt molt cansats, i per acabar la sortida seguim els curs del riu Gaià, realment bonics els trams de sendera i lloses de roca, fins arribar a la oficina de Pedals on la Gemma i el Mia ja esperaven la nostra arribada. Fem la foto, els comentaris de la sortida, entrega de maillot i cap a casa que falta gent i sobre tot a descansar han sortit sobre 220 km. amb un desnivell acumulat de 4.000 metres. Molt satisfets per haver acabat tot, i sense tenir cap incident que es lo principal, ull la sortida no es gens fàcil son 220 km que al final es fan llargs.

Felicitar a la Gemma i al Mia per la creació de la ruta, per l'atenció i el interès mostrat a la fi de cada etapa, esperem algún dia pedalar amb ells pels Ports, anomenar als allotjaments que vàrem passar que realment estan molt ben preparats i que es pot gaudir d'un ambient molt agradable.

La montanya demana rallon

Insuperable, un altra meravella, continuació de la Mery i de la Chian, li diuen "jepeta" sinònim de jeperudeta, però màquina de fer km i de baixar sense coneixement ¡¡

La Pobla,Coratxar, Castelldecabres

Recorregut: La Pobla, Boixar, Coratxar, St. Cristòfol, Castelldecabres, Senda de la Pastora, La Pobla.

Sortim de La Pobla, direcció Boixar, per la empinada pista recentment encimentada, i molt molt empinada, en un tres i no res arribem a vistes del Boixar, que seguint la carretera per falta de temps anem a buscar el poble del Coratxar, on aprofitem per fer una parada. Arranquen de cara cap a l'hermita de Sant Cristòfol per emprendre una sendera molt pedregosa i poc ciclada, el paratge realment molt bonic, però es un continuo puja baixa, i les cames ho comencen a notar, ja dalt un altre cop passem a prop de Castelldecabres, on tornem a fer una altra pujada, ja la ultima del dia, camí per agafar la sendera de la Pastora que quasi bé ens portarà fins a la Pobla de Benifassà. Ull es passen moltísimes tanques de bestiar, i a la darrera baixada, hi ha una amb poca visibilitat que ens la vàrem menjar. Total 38 km. 1.300 desnivell+ i un disgust.

Roquetes, Caro, La Franqueta, Roquetes

Sortim de Roquetes a les 8 puntuals de Cara a Caro, podien més les ganes de sortir, que la amenaça del mal temps que es veia cap al Cim de Caro pujant, un cop al portell i de cop s'obre i un dia esplèndid, fen una parada tècnica, i decidim canviar de ruta, ja que el terra era molt humit i fer molta sendera seria una mica perillós, agafem la pista de Sabaté a buscar la pista del darrera de la Mola, recentment arranjada, i de la gran quantitat d'aigua caiguda feia difícil avançar, el terreny era molt tou en molt de fang, passem per Roca Campanari i més endavant ja no veiem res de la Vall del Toscar, poc a poc la boira va tapant el paisatge, continuem pujant cap a les Foies (més fang encara), i continuem pujant fins a Terranyes, on els bous es queden passius observant-nos, ja a vistes del Refugi del Mas del Torrero sentim els primers trons avisant del que ens espera una mica més endavant, tenint dues opcions per baixar, escollim la sendera que dona al Coll de Monfort (deixant la sendera del pi Ramut i el Pimpoll), després de gaudir com mai a la sendera, arribem al coll de Monfort i pista avall, al coll de Miralles, agafem la senda de la Pell Negra, entre trons i trons i aquí ja cau el diluvi i mos fotem xops de dalt a baix, no serveix de gaire cosa l'impermeable, era molta la quantitat d'aigua, decidim continuar fins a Horta, per la Pista, ja que per la sendera dels estrets era difícil avançar, fang, i aigua sortint per tot arreu, arribem al Restaurant, i després de xopar tot el terra, no se, si els vàrem fer pena o que, però al final vàrem dinar i molt bé, els que portàvem roba ens vàrem canviar i després de dinar ja havent sortit el sol i passada la gran tronada tornem cap a casa per carretera. Total un gran dia de bici, amb gairebé 90 km. i 1.750 metres de desnivell positiu.

Parkings de Bicis

Increïble.¡¡¡

Caro, GR8, Beseit, Horta, Roquetes

Bici a la venda

Aquesta bici esta a la venda, si esteu interessats deixeu un missatge aquí al blog mateix i ens posarem en contacte en vosaltres, per tal de concretar la informació. La bici està en molt bon estat.

Torre de Campredo

Bon dia per al a pràctica del nostre esport, i avui cap a Campredo a per la KDD, que la gent d'aquest poble ens ha preparat, sendes i mes sendes (fàcils, difícils, molt difícils i impossibles també) per tot el terme de Font de Quinto i zona de les Argiles d'Anguera, llocs completament desconeguts per nosaltres i que ens han fet passat un matí de lo més divertit, segur que tornarem a repetir i a cercar mes rutes per aquesta zona.

Reliquies de museu (les Bicis esclar¡¡¡)

Mireu, buscant he trobat algunes fotos ja de la era digital, també en tinc en paper però hem deprimiria en vore com passen els anys. Marin, Conor BH, MMR, Specialized, Peugeot completament rígides o en el millor dels casos en elastómetres de 3 a 4 cm com a molt, alguna Rock Shox ja començaven a aparèixer.



Font del Burgar al Montsià

Pista de Casetes Velles

Fent un bany i neteja al Mas de Pau

Refugi Mas del Flare a Casetes Velles

Barranc de la Coscollosa.

La foto està feta al Xalet del Rei

Pujant a Casetes Velles

Arribant a Fortanete



Si teniu alguna foto antiga antiga me la passeu, que sempre queda un bon record.

Rossell - Bel i terme de Rossell

Ruta d'avui. entre Bel i els voltants de Rossell.

Sobre 29 km en 1.200 metres de desnivell entre pujades, sendes divertidisimes de baixada, barrancs amb les restes de la pluja que ens ha tocat creuar continuament, encara prou carregats d'aigua pel que estem acostumats a vore (sempre secs), i com no en un entrepà a la nova Taverna de Bel que no hem deixat ni les molles. Algun que altre gallito, fent alguna pirueta ha tingut algun sustet, i altres que no han pogut arribar al poble pedalant (ho han fet caminant) per culpa d'una avaria mecànica.

Gr Benifallet Rasquera

Mati en ganes de senderes, i senderes no han faltat, la primera entre puja i baixa seguint el GR, per la vora del riu en molt bons trams per gaudir de les vistes de cara al Riu, i gaudir del tram plenament, desprès con era normal toca pujar fins a Rasquera on aprofitem per fer una pausa i reposar forces, sortim del poble direcció a Cardó on a poc km. ens desviem per la millor sendera del dia, neta ràpida i xaladora a tope, la única pega es que s'ha fet molt curta, tornem a pedalar remuntant sempre i passant per zones de cultiu als peus de les serres de Cardó, ja direcció a Benifallet on hem agafat la última senda del dia, aquest tram prou tècnic, i en la fase final molt penjat, però també molt molt divertit. Al arribar la poble pel que he vist la gent encara volia més i més. encara no tenien prou km ni prou desnivell ni pro sendes, en fi que hi farem la setmana vinent a tornar.hi.

Ahi va Sergi ballant el Waka Waka sense la Shakira però estava de content ¡¡

Volta per les serres de Bítem.

Mati de sol i excel·lent dia per a la pràctica de la BTT, sortim com sempre de Roquetes i sense cap ruta al cap ens dirigim a Tortosa i fem ja les rutes prou conegudes de Remolins, Bitem, Mas de Lledó, Cova d'en Rubí, en fi lo de sempre, encara que repetides sempre agrada la dificultat i la tècnica que tenen les trialeres per aquesta zona, us passo el recorregut per si us interessa.
Quasi bé 31 km, en un acumulat de 750 / 800 metres.

La Mola i la Neu

Després de pensar durant tota la setmana si podríem fer la travessa planejada fins a Beseit, finalment anul·lada pel mal temps, i crec que vàrem encertar en la decisió de fer un aplaçament de la sortida per més endavant, ja que el mal temps, el fred i sobre tot la quantitat de neu caiguda no ho feia recomanable per a la nostra salud, així que Ramon i jo teníem ganes de neu i aquest matí hem sigut els primers de fer el caferet, al restaurant del Port, el termòmetre ja marcava 1 grau, i per arribar al restaurant sense problemes, una màquina havia netejat la pista, diuen que si han caigut sobre 20 cm de neu. La veritat es que pujant a la mola per la sendera (que no havia passat més que alguna bestiola, era tot verge encara) he suat la gota gorda, un cop al mirador al final de la sendera, per la pista les roderes d'un parell de tot-terrenys, però ningú més, per la pista una mica més fàcil anar caminant, parada al refugi de cova cambra, ja teníem gana, res deu minuts i tornem a caminar ja en direcció per agafar la sendera de la Cova del Rastre, ja de baixada, ens sorprèn la poca neu que hi havia en aquesta vessant, sortim a la pista, Ermita de Caro, i cap al restaurant, la volta crec que han sortit sobre uns 14 km. en poc menys de 4 hores.

Benvinguda ¡¡¡

Aquí la teniu va néixer ara ja fa dues setmanes i li diuen MERY, es la filleta adoptiva de Superman-el i sembla que amb el poc temps que porten junts ja s'entenen a la perfecció, van junts a tot arreu i fins i tot a Superman-el se li han acabat les ganes de caminar ara, sol dedica el seu temps a la MERY. Au manolillo que la disfrutes.

Monument a la Pau Gandesa

Recorregut: Sortim de l'estació de Pinell de Brai per la via verda direcció Fontcalda, desprès de patir un fred i vent acanalat pels túnels i en arribar a l'estació de Prat de Conte, en enfilem cap amunt per la Vall de la Jepa i Vall del Flare, Deu meu quin patiment i quines rampes de pujada, ja no recordava lo empinada que era aquesta pista, al final agafant-ho en calma arribem a la cota 705 de la serra de Pàndols, on hi ha el monument en memòria a la Lleva del Biberó, feta la foto de rigor urgentment cap avall a l'ermita de Santa Magdalena, o per sort i com podeu veure a les fotos ¡¡¡peus a la brasa per recuperar-nos de fred (fins a 4 graus negatius), a continuació agafem GR, i avall per bona sendera (alguns trams prou pedregosos ), al arribar a l'ultim baixador i el més penjat impressiona veure la altura i la profunditat de la Vall (al fons la carretera de Gandesa.), tirem carretera avall fins al Pinell, saludem a la parella de Mossos que apunten cap a les motos, que sovint passen per aquestes contrades i agafen una pista coneguda per kuanito, que pujant, pujant, pujant suavet, ens enfilem a una sendera (també prou tècnica, però a nosaltres ens agrada molt com més difícil millor), que ja ens porta directament al lloc on tenim el cotxes, birreta al Bar de l'estació de Aldover i la setmana vinent més i millor.
Us passo el track encara que no feu cas de les dades crec que el fred intens també afectat al GPS.